NECESSER TILDA

Avui us porto una costura d’aquelles que sempre van bé, o almenys a mi em sembla super pràctica. Doncs us porto un necesser amb cremallera ideal per dur a la bossa o a la motxilla. O fins i tot per endur-nos a una escapada de cap de setmana (ja que té força capacitat).

A més em sembla especialment bonic perquè està fet amb teles de Tilda que per si soles ja són precioses. Per a cosir-lo vaig combinar una tela amb un estampat de flors amb tons alegres per fora i un estampat amb unes flors petites per la part de dins.

Queda molt dolç i a la vegada sofert ja que al tenir una tela de to blau fosc de fons evita que se’ns embruti.

I unes teles tan especials només podien ser un regal per algú especial. A vosaltres us agraden les teles Tilda ? Les coneixeu?

CUINEM: LASANYA DE CARBASSÓ

Ja sabeu que durant el curs els «tuppers» o les carmanyoles són els reis/nes de casa nostra a l’hora de dinar. Així que per anar variant cal anar ideant o provant invents i plats nous... si resulten bons, fàcils i senzills es converteixen en imprescindibles.

Així que avui us porto el meu nou experiment amb carbassons! Que ja us dic ara que formarà part de les carmanyoles de casa una bona temporada.

Avui us presento una d’aquestes receptes per menjar els carbassons de manera diferent.

Cuinem: LASANYA DE CARBASSÓ

Preneu nota dels INGREDIENTS :

-3 carbassons

-3 pams de llonganissa amb pebre (o uns 400gr de carn picada)

-un grapat de ceba tallada a daus (jo en tinc sempre a punt al congelador)

-1 pot de tomàquet (jo utilitzo la de conserva de casa)

-1 paquet de formatge ratllat

- 3 cullerades soperes de formatge tipis philadelphia.

-sal , oli i orenga.

Som-hi comencem la recepta:

En primer lloc preparem els carbassons. Els netegem bé perquè no els pelarem i els tallem a tires llargues tan fines com ens sigui possible. No desespereu si no us queden tots iguals o si al principi us costa fer-los fins! Els gruixuts o els més lletjos van a la base i solucionat.

Un cop ho tinguem tallat, fem els talls de carbassó a la planxa, un parell de minuts per cada costat fins que trenqui una mica el color.

Un cop cuits els retirem en un plat i ens posem a preparar el farcit.

Per al farcit sofregim la llonganissa primer una mica sola i quan trenqui el color hi afegim la ceba. Quan estigui dauradet hi posem el tomàquet i salpebrem al gust.

Ara és hora de muntar la lasanya. Posem una capa de carbassó a sobre una mica de crema de formatge ( hi donarà untuositat i no ens caldrà posar la típica beixamel). A sobre posarem la carn amb la ceba i la tomàquet i taparem amb una capa nova de carbassó.

Farem en total tres capes de carbassó i dues de farcit. A la part superior posarem una mica de formatge crema i formatge ratllat. Un polsim d'orenga ( a mi m’encanta) i ho posarem al forn a 180º fins que el formatge estigui gratinat.

Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla , bona i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu la lasanya típica o feu innovacions?

UN CONJUNT PER LA IVET

Avui us porto una costura de regal totalment personalitzada. Volia fer un regal a la Ivet i evidentment als seus pares als que les meves banderoles cosides (us deixo link) van acompanyar en el seu casament.

Però no tenia molt clar que regalar, sé que quan un nadó és de pares primerencs aquests reben molts regals i que normalment tenen de tot. Després de dubtar i donar voltes se’m va acudir regalar-hi un conjunt de pantalons i samarreta (mida 1 any, ja que normalment de recent nascut és del que més es té) però donant-li el meu toc personal.

Així que em vaig decidir per posar-li tres estrelles a la part de davant del jersei i el seu nom al darrera combinant les mateixes tres teles. A més val dir, que per fer el nom vaig utilitzar la mateixa tipografia de lletra que el meu aventurer ja m’havia creat per a les banderoles dels pares. Em va semblar un toc bonic recordar-ne el casament.

Per acabar vaig cosir una bandana per acompanyar el conjunt. Ara només queda esperar que es faci gran i li puguin posar!

A vosaltres us agrada personalitzar els regals?

COLLS CIRCULARS DE CACTUS

Amb el fred que fa aquests dies una de les coses que va millor són les costures que ens mantinguin abrigats! La costura per excel·lència que dur a terme aquesta dura feina, se’ns dubte per mi, són els colls.

De colls n’hi ha tipus buff que es passen pel coll i ja està i tipus coll de dos tombs (el meu preferit) que en dur dues voltes al voltant del coll tapa més i em sembla molt més pràctic de posar.

Doncs bé avui us porto dos colls circulars (últimament sóc de costures múltiples) que vaig regalar a una amiga i a la seva filla l’últim cop que ens vam veure per sopar.

Si us faig una confessió, malgrat que es va tractar d’un regal perquè si, diguem-ne que tenia una mica de deute. Ja que en un sopar anterior a casa meva vaig deixar escollir a la nena una tela per a fer -li un regal (va arribar el bon temps, i és clar un coll a primavera com que no era la millor opció! Jajaja).

 Així que aquesta vegada em vaig dir a mi mateixa o li cuses a principi del fred o ja no caldrà que li facis.

L’experiència m’avala! Jo fa tres anys que m’he de cosir el coll per a mi i ja em veig que em passarà un altre hivern i em tornaré a despistar.

Així que, com que ja anava amb retard el regal, vaig decidir fer-ne un per cadascuna. Els colls estan cosits amb tela de verda amb cactus negres (aquesta va ser l’elecció de la destinatària) l’un combinat amb polar gris i l’altre amb polar blau marí.

*Això si us diré que el polar em va mortificar força a la màquina perquè relliscava molt.

Doncs aquí els teniu dos colls de cactus un mida adult i l’altre mida nen. 

Ara només em falta cosir-me el meu... penseu que ho faré abans que acabi l’hivern? s’accepten apostes!

CLAUERS NADALENCS

Ja sabeu que aquestes festes són dies de fer regals i de sorprendre a les persones que estimes. Doncs avui us porto una sorpresa que van rebre un parell de grups d’amigues per a celebrar el Nadal.

Es tracta d’uns clauers (mateix model que aquests us deixo link) en forma de botó i combinats tots amb diferents teles en què el vermell va ser el protagonista!

Aquesta va ser una costura d’allò més entretinguda perquè la vam fer a sis mans amb un bon berenar entremig, molt bon humor i una tarda genial.

Que si jo dibuixo, que si tu talles, que si jo cuso l’anella, que si tu fas els traus del botó, que si enfilem, que si descosim... que si això, que si allò...

Aquí teniu com ens van quedar! Si és que quan es treballa en equip tot és molt més fàcil, senzill i divertit!

Què us semblen? Vosaltres sou dels que feu detallets sorpresa?

NECESSERS MONSTRUOSOS!

Comencem oficialment al bloc ja que aquest és el primer post de la temporada. A més comencem amb una costura multiplicada per 5. Si, si, ja sabeu allò que diuen «coser i cantar todo es empezar» doncs, dit i fet comencem amb una «mà» de costura.

En el cas d’avui es tracta de 5 necessers per a 5 amics per poder dur al menjador el raspall de dents, la pasta, la pinta i una petita tovallola.

 Escollir la tela va costar una mica, perquè volia una tela divertida, amb tocs infantils però a la vegada soferta. Siguem realistes, els necessers els havien de dur els nens amunt i avall tot utilitzant-los al menjador amb les mans no sempre ben netes. Així que les teles amb fons blanc van quedar descartades.

Al final em vaig decantar per una tela de monstres de colors amb fons blau marí per a la part de fora i un estampat diferent que hi combines per a cadascú per la part de dins.

Per a tancar una tira de velcro per facilitar la seva obertura a la canalla.

Malgrat que en un principi vaig dubtar entre si fer base al necesser o no, al final per motius de capacitat em va semblar el més adequat.

Doncs aquí els teniu ben embolicats amb un toc molt festiu. Aprofitant a més a més les targetes amb nom per practicar el meu lettering!

Què me’n dieu? Us agraden?

S'acaba l'any...

Ja us devíeu pensar que havia desaparegut del mapa, de l’esfera dels blocs. Doncs la veritat és que gairebé. Tot i que tenia ganes de tornar i perquè no reconèixer-ho un punt de peresa també. La feina m’ha tingut més absorbida del que m’agradaria. La veritat és quan he tingut un moment lliure, que us asseguro que no han estat molts, els he dedicat a descansar, a gaudir en bona companyia i a intentar fer activitats una mica relaxants (això ho deixem entre cometes).

M’he plantejat fins i tot què fer amb el bloc?si, tirar-lo endavant o aparcar-lo, ja que siguem realistes altres xarxes socials com Instagram o facebook resulten més senzilles d’actualitzar i de dur a al dia que el bloc i em porten molt menys temps. Malgrat que la realitat és aquesta. No em resigno a tancar el bloc i abandonar-lo del tot. Desconec el nivell de visites reals que tinc, ja que segurament no tothom que passa per aquí deixa un comentari (això penso) o si bé escric a l’aire (esperem que no! Que hi hagi algú a l’altre costat). Fa 4 anys i mig vaig re-emprendre aquest projecte del bloc i deixar-lo morir em sap greu.

Així que aquí estic traient les teranyines, passant el drap de la pols i posant una mica d’ordre al bloc. Com bé sabeu,normalment a final d’any sempre faig el balanç de l’any anterior. Com ha anat? he aconseguit els propòsits que pretenia ?en què penso que he fallat? que puc donar com a fet?.A més sempre us comento els propòsits que m’he fet per aquest nou any que acabem de començar. Què em plantejo? Quins projectes tinc? Què vull millorar o canviar?

L’any passat però vaig decidir fer-ho diferent em vaig proposar dur una vida una mica més SLOW LIFE. Sí,la vida lenta, gaudint dels moments.

Doncs bé, què ha passat amb la meva SLOW LIFE? Doncs bé com totes les filosofies he aconseguit implementar al meu dia a dia, alguna cosa. I és que, quan no he pogut donar per més, he respirat, he prioritzat i he aparcat allò que no podia assolir i que no era prioritari en aquell moment. La veritat és que tot i que una part de mi voldria arribar a tot arreu, una part més realista sap que no és així... per tant crec que continuaré aplicant algunes de les bases de SLOW LIFE.

Afegides a altres microobjectius (us en vaig parlar a aquí) més petits! I vosaltres teniu propòsits d’any nou?