Ja us
devíeu pensar que havia desaparegut del mapa, de l’esfera dels
blocs. Doncs la veritat és que gairebé. Tot i que tenia ganes de
tornar i perquè no reconèixer-ho un punt de peresa també. La feina
m’ha tingut més absorbida del que m’agradaria. La veritat és
quan he tingut un moment lliure, que us asseguro que no han estat
molts, els he dedicat a descansar, a gaudir en bona companyia i a
intentar fer activitats una mica relaxants (això ho deixem entre
cometes).
M’he
plantejat fins i tot què fer amb el bloc?si, tirar-lo endavant o
aparcar-lo, ja que siguem realistes altres xarxes socials com
Instagram o facebook resulten més senzilles d’actualitzar i de dur
a al dia que el bloc i em porten molt menys temps. Malgrat que la
realitat és aquesta. No em resigno a tancar el bloc i abandonar-lo
del tot. Desconec el nivell de visites reals que tinc, ja que
segurament no tothom que passa per aquí deixa un comentari (això
penso) o si bé escric a l’aire (esperem que no! Que hi hagi algú
a l’altre costat). Fa 4 anys i mig vaig re-emprendre aquest
projecte del bloc i deixar-lo morir em sap greu.
Així que
aquí estic traient les teranyines, passant el drap de la pols i
posant una mica d’ordre al bloc. Com bé sabeu,normalment a final
d’any sempre faig el balanç de l’any anterior. Com ha anat? he
aconseguit els propòsits que pretenia ?en què penso que he fallat?
que puc donar com a fet?.A més sempre us comento els propòsits que
m’he fet per aquest nou any que acabem de començar. Què em
plantejo? Quins projectes tinc? Què vull millorar o canviar?
L’any
passat però vaig decidir fer-ho diferent em vaig proposar dur una
vida una mica més
SLOW LIFE. Sí,la vida lenta, gaudint dels moments.
Doncs
bé, què ha passat amb la meva SLOW LIFE? Doncs bé com totes les
filosofies he aconseguit implementar al meu dia a dia, alguna cosa. I
és que, quan no he pogut donar per més, he respirat, he prioritzat
i he aparcat allò que no podia assolir i que no era prioritari en
aquell moment. La veritat és que tot i que una part de mi voldria
arribar a tot arreu, una part més realista sap que no és així...
per tant crec que continuaré aplicant algunes de les bases de SLOW
LIFE.
Afegides
a altres microobjectius (us en vaig parlar a aquí) més petits! I
vosaltres teniu propòsits d’any nou?
ResponEliminaSi que et llegim i et seguim, si que és veritat que altres plataformes són més senzilles de fer servir, però no per això cal abandonar o desterrar una cosa que en el fons saps que t'agrada, tot i que no li puguis dedicar el temps que t'agradaria, jo des d'aquí t'animo que no ho tanquis, però que escriguis de tant en tant, sense implantarte dies ni horaris, ja que d'aquesta manera es fa més gratificant i no una obligació.
Jo els propòsits dels faig al setembre jiji per a mi és quan comença l'any realment.
Una abraçada.
Tens tota la raó del món posar-se dies o horaris al final acaba sent com una segona feina, ens omple d'obligacions autoimposades i fa que perdem la il·lusió a fer-ho per gust! Et faré cas. moltes gràcies guapa. Una abraçada
EliminaOLEEEEEEEE
EliminaHola bonica!!!! Jo et segueixo des de que vas començar el bloc i m'encanta passar de tant en tant, però també reconec que des que vaig deixar estar el meu bloc (www.maguiandmidiy.blogspot.com), passo menys temps al 2.0 i més a la vida real, així que entenc perfectament el que dius, comporta molta feina un bloc i arriba el dia que escrius sense ganes, només per obligació i perquè "et sap greu deixar-ho" després de tant temps i el que bé tu dius, a instagram (jo no tinc facebook ja) fas un foto i apa, a continuar la vida real jjjj.
ResponEliminaaixí que facis el que facis estarem amb tu!!!
Un petonàs i bona entrada d'any!!!!!!!!!!!!!!!!!
Laia
Gràcies guapa, si se'ns dubte que és ben difícil arribar a tot arreu i al final la vida real és la que val com bé dius. De moment sobreviurem amb el bloc a veure que passa, això si a un altre ritme i sense cap mena de pressió. una abraçada
EliminaNi et passi pel cap deixar el bloc!!!! Jo me'l miro sempre que puc!!! Seria una pena deixar el bloc per un instagram o un facebook més instantani però més oblidadís, també! M'agrada el teu propòst de Slow life, i potser per això has fet mitges vacances del bloc, però no l'abandonis! Una abraçada ben forta i endavant! ni que siguin 3 entrades l'any ja val la pena! Petonets!
ResponEliminaAmb això tens raó instagram i facebook, són molt més ràpids però també es veritat que les seves publicacions desapareixen amb la mateixa velocitat amb que les fem! de moment el seguiré endavant però sense cap fita, només anar fent. Una abraçada
Elimina