CORONA DE DINOSAURES

Avui us porto un nou projecte de costura. Bé això de nou és una mica relatiu i és que és un projecte d’aquells que acabes, en fas foto i es queda a la carpeta i te’n despistes...de fet d’aquests en tinc més d’un. En podríem dir projectes despistats, queden oblidats en un racó i altres projectes els van passant al davant. Així que a poc a poc els anirem traient del calaix on es troben, bé més dit de la carpeta del PC jajaja.

Doncs res us porto la corona d’Aniversari que vaig preparar per a celebrar el primer any del Martí. Una corona ben alegre i divertida plena de petits dinosaures de tons verds i taronges.

Combinada amb un biaix taronja i un requadre de pissarra per escriure el número amb repunt taronja. No em digueu que no és ben acolorida. A més el que té de bo és que al tenir el requadre negre de pissarra és aprofitable varis anys.

I vosaltres reaprofiteu la corona o n’estreneu una cada any?

BOSSA AMIGA INVISIBLE

Avui us porto una costura molt especial ja que va ser un regal per a la meva amiga invisible d’aquest any. I a més a més es tracta del meu primer «bolso», la meva primera bossa de vestir com si diguéssim.

La bossa la vaig fer seguint el tutorial de la Sra Pizpiretta, ja que l’estil de bossa s’assemblava a les bosses que porta la meva amiga invisible al dia dia. 

A l’hora d’escollir les teles vaig dubtar una mica perquè volia una bossa que combinés amb tot, que fos portable sense ser massa seria ni massa alegre, un punt mig. Després de donar-li moltes voltes hem vaig decidir per una tela d’estampat geomètric tipus tapisseria amb tons càlids, una polipell morada i per la part interior un tela llisa negra amb aigües gris fosc.

Malgrat que el patró original no ho deia, ho vaig afegir una butxaca interior ideal per a posar les claus o el mòbil. Per a què tingués més cos a la part de dins vaig posar-hi una espuma.

He de dir que la costura, no va ser fàcil ja que la polipell i l’espuma tenen el seu què. Malgrat que al final me’n vaig sortir sóc conscient que els acabats tenen molt a millorar, sobretot en la part interior de la bossa, en què si la torno a cosir faré unes petites modificacions pels que fa al folre.

Tot i això estic contenta de com va quedar per ser el primer que faig i a més super feliç que la meva companya la dugui a la feina al dia a dia!

Per acompanyar la bossa vaig fer un petit escrit amb lettering l’excusa perfecta per anar practicant! Què us sembla la meva primera bossa de vestir?

Nou logo!

Volia esperar uns dies a ensenyar-vos el nou logo del bloc, però la veritat és que no em puc reprimir! N'estic tan contenta , tan orgullosa i tan feliç que no puc esperar més .

Fa un temps l'Anna de @annamanualitats va estrenar nou logo i la veritat és que en veure'l em vaig quedar enamorada. Em va semblar un logo tan net, tan clar i tan bonic... que des d'aquell dia no vaig poder evitar pensar que ja feia temps que em volia canviar el meu logo (fet per mi amb una aplicació gratuita d'internet) i que m'agradaria tenir-ne un tan bonic com el seu.

Vaja un CULO VEO CULO QUIERO en tota regla! Així que vaig parlar amb l'Anna i li vaig preguntar com ho havia fet. Ella em va posar en contacte amb la @evitatwist que va ser la persona encarregada de crear el seu logo i ens vam posar mans a l'obra.

El primer que em va preguntar l'Eva era exactament quina idea tenia. La veritat és que, tenia clar que volia un logo nou, però com el volia? Aquesta era una bona pregunta. Així que vam estar uns dies amb el meu dibuixant de casa fent proves. Jo li deia idees i ell anava dibuixant.

  Al final després d'uns quants esborranys vam donar amb el disseny, ja el teníem!

Així que ara em tocava explicar la idea a l'Eva i esperar a veure com ella l'interpretava. I la veritat és que va ser senzill. Va fer  un parell d'esborranys, en què vam modificar alguns detalls o coses que no ens acabaven de quadrar... i al final...

Aquí el teniu el meu fantàstic i meravellós logo del que estic més que enamorada! Com bé sabeu el blau no podia faltar, ni tampoc el núvol. Em moro de ganes de tenir les noves etiquetes per cosir als meus projectes!

Des d'aquí vull donar les gràcies a l'Anna pel contacte i a l'Eva per fer la meva idea realitat! mil gràcies!

I a vosaltres què us sembla?

CUINEM: ESPÀRRECS PIM PAM

Avui us porto una recepta que com el seu nom bé diu, tindreu enllestida en un pim pam, en un tres i no res. Perquè penso seriosament que menjar sa i bé no sempre implica tenir tot el temps del món. A més és una versió (he canviat la manera de coure i afegit alguna coseta) de la recepta d'espàrrecs fàcils al forn de us en llepareuels dits.

Cuinem: ESPÀRRECS PIM PAM

Preneu nota dels INGREDIENTS :

-un manat d’espàrrecs verds

-6 talls de pernil salat

-un grapat de panses

-un grapat de pinyons

-1 /4 de got d’aigua

-sal , oli i pebre

Som-hi comencem la recepta:

En primer lloc preparem els espàrrecs. Els netegem bé, i els tallem la part dura de la base. Després els col·loquem en una safata de vidre capicuats.

Un cop ben col·locats els salpebrem i tirem un rajoli d’oli.

 
Ara posem ben escampat el grapat de panses, els pinyons i els talls de pernil trencats a trossets amb els dits.

Afegim el 1/4 de gotet d’aigua i els posem al forn tapats amb paper albal a 180º durant 20-25 minuts.Un cop passat aquest temps que hem utilitzat perquè els espàrrecs es coguin al vapor, retirem el paper i ho deixem coure uns 20 minuts més perquè quedin daurats.

Aquí la teniu. No em podeu negar que realment és un pim pam a l’hora de preparar i tenir-la a punt. Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que us agrada cuinar amb temps o dels que en un pim pam ho voleu tenir fet?

ESTOIG PER DIBUIX

La costura d’avui és molt especial, va ser un comanda que els senyors reis mags em van demanar. Ara no us penseu que els reis mags em fan comandes per a qualsevol, sinó que només ho fan en ocasions molt especials i aquesta va ser una d’elles.

Aquesta vegada la costura va destinada al meu company d’aventures. Com bé sabeu ell és sempre el meu dibuixant oficial, inventor i en algunes ocasions Macgiver (aquí us ho explico). Doncs els que em llegiu sabeu que sempre em dona suport i m’acompanya en els meus projectes, així que en aquesta ocasió em tocava a mi!

El meu aventurer particular començava classes de dibuix (o sigui que si ara ho feia genial , d’aquí un temps al·lucinareu!) així que calia cosir-li un estoig únic i especial per transportar amunt i avall els seus llapis, carbonets i estris de dibuix.

Fer-ho va ser un repte, primer pel fet de no ser descoberta en la costura i després a l’hora d’escollir les teles (vaig dubtar molt i vaig arribar a tallar dos estoigs jajaja). Al final hem vaig decidir per una loneta negra a la part de fora combinada amb una tela geomètrica amb tons blaus i verds a l’interior.

A més amb la mateixa tela de l’interior vaig posar un parell de rectangles , un a cada costat a la part de fora de l’estoig.

Per al tancament em vaig inclinar per una cremallera verd -groc fluorescent perquè sé que a ell li agraden els colors vius.

Encara que vaig dubtar força en si fer-hi base o no, al final vaig pensar que per qüestions de capacitat aniria molt millor.

Per últim vaig posar una lletra bordada en un dels requadres per personalitzar-lo encara més!

Aquí teniu com va quedar. Ara l’estoig ja està estrenat i el meu company d’aventures encantat. Això si, només em vaig oblidar un petit detall (em vaig deixar de cosir l’etiqueta! Ràpid se’n va adonar jajaja i va ser el primer que em va dir... n’estic orgullosa pensava al primer moment que l’havia comprat!)

Què us sembla com em va quedar?

LA MEVA LLIBRETA DE COSTURA!

Avui vull compartir amb vosaltres un dels meus microobjectius de cara a l’any nou que he aconseguit.

Bé tècnicament me’l vaig proposar per any nou, però em vaig motivar tant que el vaig començar abans d’acabar el 2018.

MICROOBJECTIU: Muntar una llibreta de costura amb mides, comentaris, dificultats, trucs... (en condicions).

Doncs si, no sé vosaltres però jo quan cuso vaig una mica per instint, és a dir, sempre una mica al meu rotllo. Si bé és cert que internet és una bona font de patrons i tutorials de costura i sobretot de CVCQ (culo veo culo quiero) sovint a l’hora de dur a la pràctica el projecte mai és tant senzill com sembla.

No quadren les mides en allò que havies pensat, alguna part del tutorial no l’entens, el resultat no era el que tu esperaves, utilitzen materials dels quals tu no disposes...etc . Així que sobre la marxa vas fent canvis, improvisacions que sovint després no anotes o si ho fas en el meu cas en 1000 paperets.

Fins aquí no hi ha problema, però, que passa quan vols tornar a fer aquella costura?

OPCIÓ 1: No et recordes com anava res i passes mitja tarda tornant a buscar en quin tutorial ho vas mirar (sempre hi quant tenint sort que fessis cas a un concret!)

OPCIÓ 2: Tires de memòria, de intuïció, d’inspiració. Et surt o bé la tornes a «cagar» en aquell mateix pas que la pifies sempre! Aquest punt a mi em feia molta, molta ràbia.

OPCIÓ 3: Vas pel dret i et llences a la piscina a pèl. En aquest punt et pot quedar el projecte que tu volies (penses «què bona que sóc!») o bé et pot quedar quelcom que és ben llunyà a la realitat o la teva imaginació. Allò que diuen «qualquier parecido con la realidad es ficción».

Evidentment aquestes només són tres de les possibles opcions que et poden passar perquè les probabilitats són infinites.

Doncs bé, jo tenia ganes de tenir una llibreta endreçada amb diferents separadors (cadascun per una categoria) per tenir anotades totes aquestes petites coses que havia de tenir en compte quan volia cosir un projecte que ja havia fet abans, que m’havia agradat i que fins i tot l’hagués «cagat» en repetides ocasions!

Així que aquí la teniu la meva llibreta de costura decorada amb lettering (una altra excusa per practicar!). Amb les costures que més utilitzo, les que m’he inventat o les que més m’han agradat. Ara almenys no parteixo de zero i potser acabaré descosint menys o no!jajaja

Vosaltres teniu llibreta de costura?

PORTAENTREPANS ALEGRES

Avui us porto una de les costures amb les que vaig donar un cop de mà al tió. I és que els tions avui en dia són molt espavilats i a l’hora de cagar tenen clar que han de fer-ho tenint en compte la sostenibilitat del planeta. Així que,què millor que «cagar» uns portaentrepans de tela per a dur l’esmorzar dels més petits a l’escola.

Com bé veieu torna a ser una costura múltiple, ja ho diuen allò que agrada s'ha de repetir.

Per a cosir-los aquest cop vaig escollir tres teles infantils ben alegres: una de monstres de colors, una de dinosaures amb tons verds i taronges i l’última amb dinosaures però amb tons molt més suaus.

A la part interior vaig utilitzar dues teles de quadrets (em recorden les estovalles de tota la vida i m’encanta el resultat) i el plàstic alimentari transparent és clar perquè es pugui netejar amb facilitat.

Per als tancaments tres velcros de colors alegres combinats amb les teles.

Aquí us deixo com van quedar. Amb aquests porta entrepans tan bonic no es difícil utilitzar menys plàstics i papers alumini, no?

I vosaltres utilitzeu porta entrepans?