Petits-GRANS DETALLS!

Com bé sabeu la vida és plena de petits detalls, detalls que ens rodegen al nostre dia a dia, i que fan la nostra vida molt més agradable.

A vegades els petits detalls ens poden passar de llarg. Les presses, els nervis, la manca de temps, el cansament...etc fan que sovint ni tan sols els hi donem el respecte, el reconeixement i el valor que tenen.

A les persones que em coneixeu, i al lectors del bloc, us diré que  diuen de mi que sóc una persona detallista.  Si busquem la definició de l’Intitut  d’Estudis Catalans ens defineix així el terme detallista:  que té molt en compte els detalls. No sé si l’etiqueta “detallista” és la més adequada per mi, tot i que, si que  crec que tinc molta cura de les petites cosetes del dia a dia i que cuidar i fer feliç a la gent del meu voltant és una de les coses que més m’agrada del món. Per tan, potser si, que dec ser una mica detallista!

Doncs bé, avui us vull parlar d’un petit detall en forma d’obsequi que vaig rebre l’altre dia... i que crec que és mereix el meu reconeixement en aquest post.

I és que l’altre dia em van ( bé ens ja que no era jo sola!) citar per fer una trobada informal i mentre preníem alguna cosa vam rebre aquest petit-GRAN detall.

Una divertida postal amb el patró de les MANUALITATS: San Manitas! No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer aquest petit-Gran detall! (sobretot com a bona crafter que sóc... més endavant us prometo post amb les meves aficions!) 

I és que sovint, oblidem que al món hi ha gent que amb petits-grans detalls, són capaços d'alegrar-nos el dia! MOLTÍSSIMES GRÀCIES NOIES!

I vosaltres teniu algun petit-GRAN detall per compartir?

SAMARRETES AMB VIDA PRÒPIA!

Si, si heu llegit bé! Avui us parlo d’una novetat que vaig descobrir fa un dies: Les Samarretes amb vida pròpia!

Segur que en aquest moment a molts de vosaltres us deu rondar pel cap que són això de les samarretes amb vida pròpia?…Doncs bé, en aquest post us en faré cinc cèntims!

Ja fa un parell de setmanes en una de les meves visites a la capital catalana entre les botigues del barri gòtic (zona per la que m’encanta passejar, perquè malgrat que avui en dia és difícil trobar botigues que no siguin una franquícia o depenguin d’una marca, en aquest barri de Barcelona encara és possible trobar petits grans tresors) vam trobar una botiga ben sorprenent:LET THE WAY

El que més ens impacta a primer cop d’ull és l’entrada, ja que, a diferència d’altres botigues que tenen una gran il·luminació, aquesta és caracteritza per tenir una entrada amb poca llum i amb les parets pintades de negre. Sé que amb aquesta descripció molts us deveu sorprendre, ja que no es tracta de la presentació típica a la que estem acostumats en un establiment comercial, però us asseguro que té sentit i molt!

Evidentment encuriosits, no vam poder evitar, entrar a treure el cap! I a dins va arribar la nostra gran sorpresa...la botiga era plena de samarretes amb vida pròpia.   I quan us dic samarretes amb vida pròpia és que així  ens ho va semblar, us ho asseguro! Són samarretes que duen instal·lat un sistema de leds que quan detecta so s’encenen  tot movent-se al ritme i a l’ intensitat de la música.

Després d’estar una bona estona mirant-nos les samarretes, ben sorpresos, no vam poder evitar comprar-ne una que ens va semblar d’allò més suggerent. 

I és que, hem de reconèixer que amb el pas del anys i l’arribada a la dècada dels trenta... sovint les nostres piles ja no són les que eren i al nostre cos li costa aguantar el ritme més que fa uns anys, malgrat que a vegades ens pesi reconèixer-ho. Així que, aquí teniu la solució per tots aquells que vivim aventures i desventures dels 30! Una samarreta que ens carregarà les piles quan ens faci falta, de manera que mai se’ns acabin. Sempre acompanyats de música i de un bon sentit de l’ humor!

Què me’n dieu? Què us sembla la meva proposta per carregar les piles?

Coses que MARQUEN!

Aquests últims dies m’he trobat cara a cara amb situacions molt dures de la realitat que ens toca viure, d’aquesta maleïda CRISI.

Ja sé que no parlo de cap tema nou, que pensareu que ja fa temps que la cosa està “fotuda” i que no descobreixo la sopa d’all. Però hi ha coses que malgrat que desgraciadament formin part del dia a dia de moltes famílies a mi encara em sobten i molt!

I es que en qüestió de dos dies, he vist dues imatges molt dures. La primera d’elles una parella relativament jove regirant un contenidor per treure’n menjar i endur-se’l cap a casa…amb la de coses que llancem sense pensar, no és just!!

I l’altre una senyora que m’he trobat avui amb un cartell com aquells de COMPRO ORO, denunciant una empresa que l’havia acomiadat i que li deu més de 3.500 euros… imagino que intentant avergonyir-los i fent consciencia a tots plegats.

I és que hi ha tanta gent que està patint tant, que avui no podia al·ludir aquest tema. Un bloc personal viu de les vivències i d’experiències de qui l’escriu i avui això és el que sento.

Per acomiadar-me us deixo amb una cançó de la Marató de fa uns anys que crec que descriu molt bé la dura realitat de moltes, moltíssimes famílies!

Hi ha dies que has de lluitar

,hi ha setmanes que t’ofeguen,

que em costa tirar endavant,

hi ha mesos que no saps si arribaràs.

si acceptes un cop de mà,

les distàncies són més curtes 

només amb un pas petit, 

ja veus que poc a poc vas fent camí.

Quan et sentis perdut i sol,

deixa’m ajudar-te.

 Al costat sempre hi ha un amic que torna a il·lusionar-te,

si ets amb mi, aquí,

no perdis l’esperança,si em tens a prop,

mai no et sentiràs fora de joc.

Qui podria aixecar la mà,

per dir que mai li ha tocat perdre?

La vida és un joc d’atzar,

que pot deixar arruïnat sense apostar,

i què fas quan no

tens més respostes,

ho has d’allunyar tot allò que t’importa,

quan et pensis que ja no et queden forces,

els del teu voltant te’n donaran

KAO= Primer refredat de la temporada!

Amb l'arribada de la tardor, i el comiat de l'estiu, si és que aquest any se'n pot dir així (perquè malgrat que no sóc massa fan de la calor, algun dia de sol hagués estat d’agrair)...arriben els fantàstics i meravellosos canvis de temperatura! Ara fa fred, ara fa calor, ara plou, ara fa vent... I amb ells arriba el nostre primer problema ja que ni el nostre armari, ni nosaltres mateixos estem preparats per aquest daltabaix.

T’aixeques al matí i surts de casa amb els teus pantalons frescos, samarreta de tirants i sandàlies i... a mig matí comença el show, arriba la pluja, el vent i el fred...i et preguntes en quin lloc de l’armari viu el meu polar estimat?

Doncs bé,gràcies a aquest gran obsequi de la sra. meteorologia a la meva vida ha arribat, com la primera fulla de tardor en caure de l’arbre, el meu primer refredat!

Si, si un refredat en tota regla: mal de gola, febre, congestió nasal, llagrimeig al ulls, calfreds... I és que no hi ha res com començar la temporada amb bon peu!

Ara bé tot i estar KAO, no m’oblido de vosaltres! Així que jo i la meva col·lecció de remeis mèdics naturals i menys naturals ens acomiadem per avui.

Per cert si coneixeu algun remei ràpid i efectiu s’accepten consells!