dimecres, 8 d’octubre del 2014

Coses que MARQUEN!

Aquests últims dies m’he trobat cara a cara amb situacions molt dures de la realitat que ens toca viure, d’aquesta maleïda CRISI.
Ja sé que no parlo de cap tema nou, que pensareu que ja fa temps que la cosa està “fotuda” i que no descobreixo la sopa d’all. Però hi ha coses que malgrat que desgraciadament formin part del dia a dia de moltes famílies a mi encara em sobten i molt!
I es que en qüestió de dos dies, he vist dues imatges molt dures. La primera d’elles una parella relativament jove regirant un contenidor per treure’n menjar i endur-se’l cap a casa…amb la de coses que llancem sense pensar, no és just!!
I l’altre una senyora que m’he trobat avui amb un cartell com aquells de COMPRO ORO, denunciant una empresa que l’havia acomiadat i que li deu més de 3.500 euros… imagino que intentant avergonyir-los i fent consciencia a tots plegats.
I és que hi ha tanta gent que està patint tant, que avui no podia al·ludir aquest tema. Un bloc personal viu de les vivències i d’experiències de qui l’escriu i avui això és el que sento.

Per acomiadar-me us deixo amb una cançó de la Marató de fa uns anys que crec que descriu molt bé la dura realitat de moltes, moltíssimes famílies!


Hi ha dies que has de lluitar
,hi ha setmanes que t’ofeguen,
que em costa tirar endavant,
hi ha mesos que no saps si arribaràs.
si acceptes un cop de mà,
les distàncies són més curtes 
només amb un pas petit, 
ja veus que poc a poc vas fent camí.
Quan et sentis perdut i sol,
deixa’m ajudar-te.
 Al costat sempre hi ha un amic que torna a il·lusionar-te,
si ets amb mi, aquí,
no perdis l’esperança,si em tens a prop,
mai no et sentiràs fora de joc.
Qui podria aixecar la mà,
per dir que mai li ha tocat perdre?
La vida és un joc d’atzar,
que pot deixar arruïnat sense apostar,
i què fas quan no
tens més respostes,
ho has d’allunyar tot allò que t’importa,
quan et pensis que ja no et queden forces,
els del teu voltant te’n donaran

2 comentaris:

  1. Bona reflexió. Hi han moltes imatges del dia a dia que si ens parem a pensar-hi bé, se'ns encongeix el cor i ens fa adonar de lo molt afortunats que som.

    Vivim en una societat en la que és massa fàcil caure en l'exclusió social, i dificilíssim sortir-ne.

    ResponElimina
  2. Si tens tota la raó i amb l'arribada de la crisi aquestes coses encara es veuen més! quina llàstima veure famílies patint tant!

    ResponElimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT