Avui us vull parlar de l'arribada de les llums de Nadal. Bé, de fet no se si de les llums en si, perquè d'això ja no se'n pot dir novetat. No oblidem que en algunes poblacions ja fa mesos que estan penjades. I és que cada vegada és més habitual veure els llums de Nadal penjats a principis de setembre, es diu que per motius econòmics, ja que es veu que penjar les llums abans n'abarateix el cost. Però a mi no em deixa de sorprendre!
Us volia parlar de l'encesa de l'enllumenat Nadalenc i per tan del tret de sortida a tota la voràgine de compres i més compres, que en moltes poblacions va començar aquest cap de setmana.
No em mal interpreteu, no és que no m'agradi el Nadal, ans el contrari. Xalo d'allò més gaudint dels moments amb les persones que més estimo, de les rialles i les il·lusions dels nens. I és que no puc evitar fer-me una mica petita quan arriben aquestes dates. Però no puc deixar de pensar que per a moltes famílies des de fa uns anys el Nadal és un moment complicat.
No oblidem que vivim en un moment de crisi i que segons quines despeses descontrolades poden fer decantar la balança cap al costat que no toca. Així que, si, em sembla fantàstic que encenguin els llums per motivar a la compra però enlloc d'atabalar-nos buscant i rebuscant el regal perfecte. Que sovint acaba sent un terrible mal de cap.
Per què no gaudim del plaer de fer moltes coses amb les notres mans?de regalar objectes que de ben segur que distaran de la perfecció però que per sort tindran una càrrega extra d'amor, de paciència i d'un valor que no és pot comprar el de fer amb les nostres mans quelcom pensant en aquella persona a qui va destinada.
La meva proposta per aquest any és que, si bé no tot, ja que el temps del que disposo és el que és, un bon gruix dels regals de sa majestat el Reis, el tió o el paré Noel tinguin el petit detall d'haver-se fet amb les meves mans... potser no seran perfectes però de ben segur que seran únics!
Original il·luminació Nadalenca a Bcn
A mi la idea m'encanta. El món consumista i capitalista en què vivim de vegades ens fa perdre de vista l'autèntic valor de les coses. I per mi el carinyo i dedicació que pot portar un regal ben humil però molt personal i amb segell propi, no té preu (com diu l'aunci).
ResponEliminaTot i que n'hi ha que no tenim ni manya ni traça per fer segons què, i acabem només podent recórrer a comprar les coses, això sí, amb tot el carinyo del món ;P
Pel que fa a aquestes dates, a mi no m'encanten, però amb els anys les vaig tolerant bastant millor. Coses de fer-se gran... xD
Per cert, els llums de la foto molt originals! Petons!
ResponEliminaBon dia Mabel, una pregunta: Quin carrer és el de les llums, no les he vist ; ( ?
ResponEliminaXènia Roca
Doncs mira Xènia, si et dic la veritat no en tinc ni idea de com es diu el carrer! jajaja em sap molt de greu... però no t'ho se dir. Era una avinguda molt llarga per on es passa amb cotxe em sona diagonal però com que no sóc de bcn igual no és aquest el nom! em sap greu no poder-te solucionar el dubte.
Eliminagràcies per la visita! espero anar-te veient per aqui!