Com ja us vaig anunciar fa uns dies la màquina
de cosir va fent…sembla que comencem a fer-nos amigues (tot i que ella encara em domina a mi no ens enganyem! jajaja). Fins i tot vam
aconseguir posar-nos d’acord per acabar un regal encomanat per sa majestats els reis mags d’orient.
Avui us porto el meu primer davantal. Quan
vaig veure la tela va ser amor a primera vista. Em va semblar un estampat tan
original tot ple de xapes de begudes i de cervesa, que de seguida em vaig imaginar un davantal per al meu
estimat company d’aventures i desventures.
Em feia moltíssima il·lusió dedicar-li un dels meus primers projectes de costura i que millor que regalar-li per reis.
Per al patró vam escollir el d’un davantal
mida estàndard i el vam allargar una mica. Sovint els davantals de mida
convencional als homes alts els queden una mica curts, així que ja que el feia a mà havia de ser a mida! Ja se sap que per
estar a la cuina cal estar ben còmode.
Un cop tallat el patró:
1.-costura de tirants: els vaig deixar oberts per poder regular la mida tant del coll com de la cintura. De fet el de la cintura el vaig haver de retallar perquè em vaig passar una mica de llarg...però ja sabey que diuen més val que sobri que no que falti.
2.- La butxaca ,aquí em vaig decidir per una central i ben grossa, em semblava el més pràctic. No m'agraden els davantals amb butxaques petites, després no hi cap res!
3.- El davantal en sí.Com a truc em van recomanar que la tela de darrera
no la talles a la mida exacta que volia sinó que ho fes després de cosir, així
va millor per a les “novates” com jo! I la veritat em va anar rebé!
Nena quina monada!!! M'encanta el resultat i la tela que has escollit és genial!!!! Ole tu i la teva màquina de cosir!!!!
ResponEliminaPtó,
Gràcies guapa a mi també m'encanta la tela va ser amor a primera vista! a veure si a poc a poc ens anem entenem millor la màquina de cosir i jo! una abraçada
Eliminaostres, t'ha quedat xulissim!!! vaia vaia, quina artista estas feta, no sabia que se't donaven tant be aquestes coses!! m'agrada moltissim!!!
ResponEliminaun petonet guapa!!
GRàcies ! Marta jo tampoc pensava que se'm donaven bé aquestes coses però sens dubte és qüestió de practicar, insistir i perdre la por...per provar que no quedi...i si em queda un nyap doncs orgullosa del meu nyap! una abraçada guapa
EliminaQuina tela més divertida! T'ha quedat genial! Sembla que ja sou amigues la màquina de cosir i tu jejeje Una abraçada!
ResponEliminaJajajaj gràcies, jo de moment no diria amigues, diguem que som conegudes i de moment no ens caiem malament jajaja però crec que per a una amistat encara falta molt! una abraçada
EliminaOStres Mabel, t'ha quedat un delantal super maco i a més super original!. M'encanta la idea, si es que estás feta tota una artista!, jo segur que ho probo i enlloc de sortir-me un delantal em surt un drap de cuina i mal fet jajaajaja. Un petó maca i bon cap de setmana!
ResponEliminaNo dona, però si a tu no se't resisteix res! n'estic segura que si ho intentessis de ben segur que et surtiria genial...i si no queda perfecte tampoc passa res és la gràcia d'estar fet a mà! una abraçada guapa
EliminaJa veuràs com aniràs perdent la por a la màoquina de cosir. El davantal és xulíssim!!! A veureamb què ens tornes a sorprendre.
ResponEliminaGràcies això espero anar-li perdent la por a poc a poc, perquè de coses al cap ja me'n ronden per fer! ja estic mans a la massa amb els proper projecte a veure si el puc enllestir aviat! una abraçada
Elimina