NOQUEJADA PER KAO!

Com ja heu pogut observar he estat absent del bloc aquesta setmana passada i gairebé tota aquesta en què  ens trobem.

M’agradaria tenir una excusa plena de glamour, de prestigi i d’elegància. Seria bonic parlar d’un viatge inesperat, d’una gratificació a la loteria, d’un retir espiritual... a l’estil de les celebrities. Però em sap greu, els meus motius són molt més mundans.

He estat KAO , noquejada, fora de combat per un malvat refredat que encara a dia d’avui arrossego. Sembla o almenys vull pensar, que  comença a batre’s en retirada! Tot i que s’ha de dir que el “punyetero”és resistent i ha portat una mica de tot: febre,  mal de gola, mocs a raig, xafament, malestar i ara estem en la fase d’afonia i tos.

Així que, sincerament, amb prou feines aguantava el ritme a la feina, com per carregar més la màquina. I el bloc entre d’altres coses a patit les conseqüències.

Avui sembla que estem en una treva, bé, no tinc veu.  Per sort, per poder parlar amb vosaltres  no necessito les meves habilitats de comunicació oral. Només volia donar senyals de vida i dir-vos que espero tornar aquesta setmana que ve amb el ritme habitual i sense aquest company de viatge tan pesat.

Una abraçada i aneu amb compte, no se sap mai si hi ha algun refredat esperant a la cantonada!

Crec en...

Ja fa uns dies que durant els meus trajectes a la feina d’anada o de tornada m’acompanya a la radio aquesta cançó de Gertrudis. Els primers dies només la sentia de fons sense parar massa atenció a la lletra però l’altre dia m’hi vaig fixar i em va encantar.

Crec en el meu cos

Crec en el meu cap

Crec en les mentides

quan serveixen de veritat

Crec en la paraula

Crec en la sobretaula

Crec en la cervesa

ben fresqueta a mitja tarda

Crec en el control

Crec en el desgavell

Crec en el ball caòtic

però ordenat dels estornells

Crec en la bona fe

Crec en donar la mà

Crec en salvar angleses obeses

d'un ascensor de Lloret de Mar

Crec en l'aire

Sempre l'aire

L'aire i el seu moviment

permanent diferent

Crec en l'aire

Sempre l'aire

Perquè amb la força del vent

Neix un país fet per la gent

Crec en un altre món

Crec en el paradís

Crec que ens volen confondre

amb un miratge d'encís

Crec en allò immediat

Crec en el pas dels anys

Crec que si sempre estem junts

no caurem mai en tants paranys

I és que jo crec en moltes d’aquestes coses . Amb els anys penso que les nostres idees o pensaments del món van variant, es modifiquen, es transformen... potser allò en el que creiem fermament ara ja no ho tenim com a dogma de fe. El que si que us puc dir és que se’ns dubte jo crec cada dia més en les coses senzilles de la vida:

• Crec que un somriure és el millor bon dia
• Crec que el respecte és clau i que cal viure i deixar viure a aquells que ens envolten
• Crec que tots tenim mil defectes però també mil virtuts
• Crec que el temps és el millor regal del món: temps per compartir, per riure, per somniar i també temps per un mateix.
• Crec que aquells que de veritat estimes sempre hi són malgrat la distància a vegades infinita.
• Crec que de tot es pot aprendre, i si surt millor, doncs queda pitjor.
• Crec que estimar no només és ser estimat, sinó que és tenir cura d’allò que estimes.
• Crec que el món és molt gran i viatjar la millor de les aventures.

Crec en moltes coses, ja ho veus, però avui m’agradaria saber...EN QUÈ CREUS TU?

LUNCHBAG O PORTA CARMANYOLES

Bon dia, ja tenim més a prop el cap de setmana i per a celebrar-ho us ensenyo un nou projecte de costura i aprofito per participar als rums d’aquesta setmana.

En aquesta ocasió us porto un projecte que em venia molt de gust cosir i que a més a més m’era del tot necessari per al meu dia a dia.

Els que mengeu de carmanyola a la feina de manera habitual estareu amb mi en la importància de poder dur els estris del dinar i les carmanyoles de manera còmoda i pràctica.

En un principi jo utilitzava les típiques bosses que ja porten a dins les carmanyoles de plàstic i que venen totalment equipades, més tard, quan vaig canviar de tuppers de plàstic a tuppers de vidre em vaig trobar amb el problema que ja no em cabien els tuppers a dins. Així que, vaig optar per utilitzar una bossa primer de plàstic i després de tela per portar el dinar… no resultaven gaire “glamouroses” però ja feien el fet.

Però fa uns mesos pirenterestejant (dit de l'acció de xafardejar el pinterest) una mica vaig veure varis models de lunchbag que em van enamorar. Així que mans a la màquina en va sortir : el projecte d’avui.

El que tenia clar era que volia una bossa prou gran perquè m’hi capiguessin: varies carmanyoles, els coberts, les postres, l’esmorzar i el que fes falta. No volia anar justa de lloc i volia poder-ho portar tot en una sola bossa. Sinó al final als matins semblo un xerpa tota carregada de paquets. Ni que anés a fer el cim de l'Himàlaia!

La tela de fora la tenia claríssima, ja feia un temps que havia comprat una tela de càmeres fotogràfiques al Nunoya i encara no l’havia utilitzat, així que el projecte duia el seu nom a crits.

Per l’interior de la bossa vaig optar per una tela plastificada groga amb un entramat que recorda un rusc d’abelles. El tema de la tela plastificada era evident, tenint en compte que a dins hi va menjar i que es fàcil que vessi o que s’embruti la bossa , calia una tela senzilla de netejar.

 Per acabar la part de dalt de la bossa (el tancament) i les anses les vaig fer amb color blau ja que combina a la perfecció amb les dues teles.

Vaig decidir posar una ansa curta, si fos ara crec que hagués estat bé posar-ne també una de llarga. A vegades et va bé portar la bossa a la mà, però d'altres és més pràctic poder-la penjar!

La costura no em va semblar complicada, ja sembla que l’espuma i jo ens entenem millor, encara que encara se'm fa  una mica pesada de cosir.

Doncs aquí en teniu el resultat la meva bossa portacarmanyoles o lunchbag com li vulgueu dir. M’encanta i la porto molt orgullosa cada dia a la feina, ara em falta fer-me algunes estovalles individuals amb portacoberts que em quedi a conjunt amb la meva bossa per tenir un dinar de 10 cada dia.

Què us ha semblat us agrada? Vosaltres també dineu a la feina?

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: COCA DE TROS

Bona nit,

Comencem setmana i com no podia ser d’una altra manera ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una recepta dolça que m’he atrevit a titular COCA DE TROS.

I és que en aquesta època de l’any,  al tros els que en tingueu o en defecte a l’hort ,abunden molts productes fantàstics de temporada amb els que és senzill elaborar delicioses i sanes receptes  tot aprofitant allò que la natura ens ofereix.

En el cas de la recepta d’avui, he combinat dos productes típics d’aquestes dates : el préssecs tardans de finals de setembre i les avellanes que ja estan arreplegades o en alguns casos que s’acaben de plegar en aquests últims dies.

M’agrada la idea de poder cuinar sempre que es pugui amb productes de  temporada . I és que tot i que avui en dia podem menjar de tot durant tot l’any, no hi ha res com menjar els aliments en el seu moment adequat a nivell de gust sobretot.

Som-hi !preneu nota dels ingredients:

Comencem la recepta!

En primer lloc prepararem la massa de la nostra coca. Posarem en un bol: el sucre, les avellanes triturades i la farina tot remenant-ho bé perquè quedi barrejat.

Després afegirem l’oli i els ous. Per fer-ho farem un forat a la massa , tipus volcà perquè m’entengueu,  i posarem els ingredients al mig.

Ara toca posar-hi les dues mans i anar amassant amb calma i tranquil·litat. Sabrem que la massa és a punt quan se’ns desenganxi dels dits (no us he pogut posar foto perquè amassar i fer fotos tot a la vegada no és massa factible)

*No patiu si us queda la massa tova sempre podeu posar una mica més de farina per espessir.

 Un cop tinguem la massa a punt en fem una bola i la deixem reposar tapada amb un drap dins de la nevera una horeta. Si la voleu deixar una mica més tampoc passaria res.

Després d’aquesta hora ja podem estirar la massa. Podeu donar-li la forma que vulgueu, però un rectangle com la safata del forn és una opció pràctica i senzilla.

*SOBRETOT feu la massa ben prima , us ho dic per experiència pròpia, sinó al coure s’infla i us quedarà una cosa contundent i pretenem que siguin uns postres  lleugers. També serà bona però amb un tros ja estareu tips/es.

Amb la massa a punt netegem els préssecs, els tallem i els posem sobre la massa.

Ara ho pintem amb ou hi espolsem per sobre una mica de sucre, en el meu cas hi vaig posar sucre morè perquè dóna un toc de color en coure que m’agrada molt.

Tot seguit ja ho podem posar al forn a 180º durant 30 minuts. Un cop passat aquest temps ho retirem i ja ho podem servir.

En el meu cas vaig decidir posar-hi alguns trossets d’avellana que havia preparat de més per a la massa per donar-hi un toc cruixent.

 Aquí  la teniu la nostra COCA DE TROS. Com heu vist és una recepta  una mica més llarga de fer que altres que us he presentat, sobretot pel temps d’espera en la massa. Però  n’estic segura que si us animeu a provar-ho us encantarà el resultat!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 17 de d’Octubre! 

NECESSER GUANYADOR

Fa uns dies us anunciava la guanyadora del sorteig del segon aniversari del bloc : LA SÍLVIA  de Littlegreendoll.

Doncs avui us ensenyo com va quedar el seu premi. En l’enquesta per participar el sorteig us demanava una mica d’informació per tal de poder personalitzar el necesser el màxim al gust de guanyador/a.

Havíeu de dir-me si preferíeu teles llises, estampades o bé una combinació d’ambdues i després indicar-me les tonalitats o colors que més us agradaven.

En el cas de la Sílvia m’ho va posar molt fàcil, perquè em fa demanar que el necesser fos amb tons alegres. En comprar les teles vaig dubtar entre varies combinacions, ja que volia que fos alegre però tampoc exagerat i passar-me a estrident. Després d’una bona estona fent diferents combinacions, gràcies a l’ajuda de la Montse de Dit i fet, vam trobar la combinació perfecta. Alegre, divertida, acolorida… va ser una amor a primera vista.

La guanyadora va ser una tela de lletres de colors tipus impremta antiga per fora i una tela salmó/ taronja suau amb topets veig per dins.

Un cop escollides les teles, mans a la màquina.  A l’hora de cosir el necesser tenia clar que hi posaria una butxaca a l’interior, em sembla més pràctic poder tenir reparticions a dins, ja que és un necesser gran hi gràcies a la seva obertura i caben moltes coses.

En aquesta ocasió però en lloc de fer una butxaca de mida mitjana en vaig fer una de mica gran hi vaig separar-la en dos apartats perquè resultes més còmode.

A finals de setmana passada ja feia els últims retocs a mà, preparava el sobre i dilluns de cap a correus! 

El paquet ja és a casa de la seva nova propietària i jo estic encantada del resultat però sobretot de que li hagi agradat! Ara només espero que el gaudeixi i que se l’emporti a veure món!

Què us sembla? Us agrada?

Bon cap de setmana a tots/es