dimecres, 24 d’octubre del 2018

LA VIDA EN UNA PANTALLA


Una de les coses bones de l’estiu és que proliferen a tort i a dret els concerts a l’aire lliure aprofitant el bon temps que fa. Nosaltres a casa som fans de la música en directe i sempre que ens és possible ens apuntem a veure concerts per la nostra zona, o d’altres a distància aprofitant l’excusa per passar un cap de setmana fora de casa.
Doncs bé, per sort aquest estiu hem pogut anar a algun que altre concert dels nostres grups preferits i en ells vaig observar el fenomen que jo he anomenat la vida en una pantalla.
Segur que vosaltres us heu topat amb aquest síndrome que aboca a la gent a mirar tot un concert a través d’una pantalla i a registrar vídeos sobre cada tema que es toca en l’escenari.
Alerta no us parlo de enregistrar una cançó , de fer-se alguna foto, o de gravar el so amb el whatsapp, us parlo de viure tot el que ens rodeja a través de la resolució d’una petita pantalla de mòbil.
La meva idea no és en absolut la de viure així un concert en directe. Quina gràcia té? Potser és que m’estic fent gran, que sóc una clàssica o que simplement entenc la vida d’una altra manera.
Anar de concert per mi significa cantar, cridar a ple pulmó, ballar, saltar, vibrar amb la música, riure, mirar-se amb complicitat, deixar-se portar, gaudir... en definitiva viure el moment i crear-ne un meravellós record.
Si potser jo quan surto del concert no puc publicar-lo a les xarxes socials moment a moment, no puc passar-ho als amics o remirar-ho cent vegades. Jo simplement ho he viscut i esperaré el proper concert per tornar- ho a gaudir. Perquè per mi viure és molt més que mirar la vida passar en una pantalla.
I vosaltres sou dels que teniu el síndrome de la vida en pantalla o sou dels que simplement gaudiu dels moments?






1 comentari:

  1. Vaig anar a un concert no fa gaire i TOTHOM estava gravant amb el mòbil i fent-se fotos... la veritat és que em vaig sentir estranya i ens vam fer un parell de fotos, però a mi m'agrada viure el que visc en directe i guardar-ne el record. Alguna foto si, però tota l'estona, ho trobo exagerat! Tant per tant, es mira per la tele, no?

    ResponElimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT