CLAUERS DE BOTÓ

Acabem setmana i ho fem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió és un super projecte en molts sentits. Ara us explico perquè!

1.-És un projecte d’aprofitament. Com bé sabeu les que cosiu, feu ganxet o mitja, escrapegeu... bé en general les que feu manualitats o us agrada el món handmade un dels principals problemes que això comporta és l’acumulació de retalls, retallets, sobres, puntes, trossets, bocinets... etc en aquest cas de roba que ocupen un lloc important però que a més mai llencem per allò de «per si...» doncs bé amb aquest projecte vaig aconseguir treure profit a aquests «retalls» ( ho confesso no a tots jajaja si no a una part petita, però bé... més val això que res!)

2.- És un CVCQ (un culo veo culo quiero). Un d’aquells projectes en que trobes una imatge a l’ordinador i te n’enamores. Així que decideixes que en faràs la teva pròpia versió.

3.- És un projecte SENSE-SENSE. És a dir un projecte sense instruccions, sense idea de com fer-lo , sense idea de materials, sense idea de com seguir quan et quedes encallat ... així que durant tot el projecte fas un assaig- error i sens dubte que aprens moltíssim. Ja sabeu allò que diuen: «fent i desfent aprèn l’aprenent»

4.- És un macroprojecte, perquè no implica cosir un model d’allò que has pensat sinó fer-ne 20! sort que en part del projecte la costura va ser compartida amb la Núria (companya cosidora de la feina).

5.- És un projecte regal, això implica la il·lusió i les ganes que hi poses al darrera pensant en tots aquells a qui va destinat. En aquest cas era el detall de Nadal que vam donar a totes les companyes de feina després del joc (també amb teles) en el dinar de Nadal.

Per tots aquests motius és un super projecte que em fa molt de goig ensenyar-vos.

Us explico com va anar. Després de pensar el joc del dinar de Nadal que com us he explicat abans tenia a veure amb les teles, vam decidir que podríem fer com a detallet un clauer per a cadascú. Remenant per internet vam trobar una imatge d’un clauer en forma de botó i ens va semblar ideal per a la temàtica del món de la costura del dinar.

Mirant la imatge semblava senzill de fer, la realitat és que va ser més complicat , jajaja bastant més del que pensàvem. Un cop dissenyades les plantilles de paper i amb els retalls de tela escollits ens vam posar mans a la màquina.

Primer vam ajuntar les rodones amb teles estampades amb la base de tela de feltre negre. Després vam dibuixar i cosir sobre la tela estampada el que simularia ser els forats dels nostres botons i els fils.

 Per altra banda vam cosir la tira del clauer amb l’anella a l’espuma central del nostre clauer.

Un cop vam tenir totes les peces vam ajuntar la base inferior, amb l’espuma i la cinta i la base superior cosint-t'ho tot amb un fistó.

Per acabar vam retallar l’espuma que sobrava amb molta cura de no perdre la forma rodona.

Durant el procés certament hi va haver moments de patiment perquè allò no quedava com jo volia, moments d'eufòria, moments d’atabalament... una mica de tot.

 Ara us diré que no puc estar més orgullosa del resultat i de l’acollida que va tenir en regalar-lo.

Què us semblen a vosaltres ? Us agraden els clauers de botons?