Planticidi a casa!

Sí, com ho sentiu. Avui vull informar-vos d’un tràgic incident que ha succeït a casa meva en les últimes setmanes. Sense previ avís, sense fer soroll ,ni anunciar-se. Jo diria a que fins i tot a traïció, algunes de les nostres companyes de casa han decidit abandonar-nos.

Creiem sense dubtar-ho que  hem sofert un cas extrem de Planticidi! Bé , no sé si científicament se’n deu poder anomenar així, però hem cregut que aquesta era la denominació adequada a tan desgraciat aconteixement.

Dues de les plantes de casa han decidit posar fi a la seva vida de manera ràpida i sorprenent. Malgrat que una d’elles va patir molt aquest estiu amb la calor, pensàvem que ja havia superat els moments més crítics, el seu comiat ha estat imminent.

Tenint en compte que durant el període de dol, ens vam adonar del buit que ens va deixar , vam decidir donar un toc de vida a les nostres vides amb un nou i florit membre a la família. Que quinze dies després ens ha deixat abandonats amb la mateixa velocitat amb la que va arribar a casa!

Veient que el cas és repetia i consternats amb la notícia hem decidit investigar quina ha estat la causa que ha desencadenat tal altibaix. I sento dir-vos que hem descobert la culpable. L’AIGUA! (jajaj bé no directament ella...)

Pensant que  la primer planta havia mort per un període de sequera intens, no se’ns ha acudit res més que regar la nova visitant a casa dos cops al dia (un jo i una el meu aventurer!). Qui  desastre! era una planta que necessitava aigua diària però si haguéssiu vist la seva torreta ha estat vivint en una piscina.

Així que ja veieu Planticidi massiu. Això si, de la primera planta hem recuperat un brot que mimem amb tot l’amor del món i que intentem fer sobreviure amb totes les nostres forces. Ara no us sabria dir si ho fem per nostàlgia, per enyorança o per culpa del planticidi (un natural però l’altre ja us asseguro que totalment provocat!)

I a vosaltres com us va amb les plantes? Us agrada tenir-ne a casa?