Cada dia n’estic més convençuda que som esclaus del temps! Ens passem la vida sota l'atenta mirada del
rellotge i acatant les ordres que les seves busques ens marquen:
-Ja faig tard!
-Puff, encara queda mitja hora?
-Veus, hauríem d'haver sortit abans, si d’aquí cinc minuts ens tanquen!
-No arribo, no arribo de cap manera...
-Puff, encara queda mitja hora?
-Veus, hauríem d'haver sortit abans, si d’aquí cinc minuts ens tanquen!
-No arribo, no arribo de cap manera...
-A quina hora havíem quedat?
Frases com aquestes les diem gairebé cada dia o si més no
les pensem! Sempre preocupats pel que no tenim temps de fer, per arribar on hem
d'arribar. Sempre fent tard a tot arreu o bé arribant massa aviat. Perquè volem
aconseguir-ho! Ho volem tot sense renunciar a res, però el temps és
implacable...
Realment vivim sota una gran dictadura tirana : "El
temps". Els calendaris i els rellotges són en el fons
simples instruments de control, perquè la nostra vida no surti de les línies
que el dictador mana!
A vegades tenim tanta feina per arribar a temps, que ens
perdem tot el que el camí ens ofereix... sé que tots anem, segons la temporada
"de cul" (amb paraules planeres). Però avui he decidit que em salto
les normes! Sé que tinc feina per acabar, que he d'arribar a la meta abans que
el calendari passi pàgina, però avui simplement, he volgut parar, respirar,
prendre aire uns minuts escrivint al bloc i tornar sense més remei a
enganxar-me a la roda del temps!
Si heu llegit això, vosaltres també heu pres un respir,
encara que sigui per llegir una estoneta en el meu bloc.
Us desitjo molt bon cap de setmana i si podeu no mireu
gaire el rellotge!
estic totalmente d'acord amb tu! jo em passo el dia pendent del rellotge per dinar i anar a treballar. I un cop alla vaig mirant el rellotge per veure quant temps falta per poder sortir jajaja
ResponEliminaun petonet!! feliç cap de setmana!
Jajaja jo crec que això de mirar quan de temps falta per plegar hi ha dies que ens passa a tots i llavors estranyament sembla que el rellotge va molt més a poc a poc que mai. Una abraçada
EliminaWeiii maca!!!! Es cert, sempre anem amb el temps pegat al cul i crec que els rellotges i calendaris hauríen de desapareixer. Sempre anem corrent i com tu be dius ens oblidem de les coses maques que ens passen al voltant aixi que aquet cap de setmana me'l pendre amb calma encara que tingui mil coses a fer!!!. Un petonas maquisima.
ResponEliminaEi espero que hagis pogut prendre't el cap de setmana amb calma. De tant en tant està bé tenir mil coses a fer però decidir agafar-s'ho amb calma! una abraçada
EliminaDoncs et dono la raó, sempre pendent del temps, de les hores i minuts... Jo la veritat és que cada dia m'ho prenc tot amb més calma... No sé si serà l'edat però la veritat és que visc molt millor ;))
ResponEliminaOstres doncs a veure si n'aprenc perquè això de prendre'm les coses amb calma a vegades no se'm dóna massa bé jaja! una abraçada guapa
EliminaHola Mabel! Els retoladors per pintar sobre ceràmica els vaig comprar per Amazon, aquí et deixo unes línies sobre la meva experiència http://tati-ayala.blogspot.com.es/2015/10/pintar-sobre-ceramica.html
ResponEliminaTambé els he vist en algunes copisteries/papereries i botigues de manualitats! :P
Petons!
Ei gràcies per la Resposta...doncs ho buscaré en alguna botiga de manualitats, perquè a les papereries del meu poble ja em van deixar clar que no i a més em van mirar com si demanés alguna cosa imagimària! jajaja una abraçada
Elimina