La meva primera bossa de roba!

La meva primera bossa de roba!

Bona nit avui us porto un altre dels meus projectes costurils.  Encara que fa uns mesos no ho hagués dit mai , sembla que comencem a fer-nos amigues amb la meva Singer i que ja ens anem entenent una mica més. Jo diria que hi ha dies en què treballem prou bé juntes. Encara que a vegades no ens posem d’acord i encara tenim algun incident que altre!

Però bé, ja sé sap que ningú neix ensenyat  així que amb il·lusió i  moltes ganes anem fent!

                    

Després del davantal que ja us vaig ensenyar aquí, em venia de gust cosir-me alguna cosa per a mi. Això sí, volia tirar endavant un projecte que no em resultes molt costós.

Quan parlo de costós no em refereixo a nivell econòmic (encara que he de confessar que ja me n’he adonat que tinc un ull per les teles cares que fa por!) sinó més aviat a nivell de temps.

Us he de confessar que quan faig projectes massa llargs i s’eternitzen, els acabo agafant mania i llavors corren el perill de quedar-se a mig fer.

Bé el projecte que vaig decidir en aquesta ocasió era el de cosir una bossa gran amb anses llargues.

En un primer moment tenia la idea de fer una bossa de tela, d’aquestes típiques que et donen en algunes botigues quan compres o com aquelles que venen de “merchandising” als concerts per als fans dels grups musicals.

La idea de la bossa és perquè jo les faig servir moltíssim. Sempre carrego trastos amunt i avall, així que, què millor que fer-ho amb una bossa ben bonica.

Com a teles em vaig decidir per una tela amb estampats geomètrics en tons blaus, verds i grocs i per al folre un to blau desgastat (sóc fan del blau, és el meu color preferit).

Encara que primer volia teixir la bossa i au, després vaig pensar que seria pràctic cosir-hi una butxaca per posar les Claus i el mòbil, que sinó sempre he de remenar tota la bossa per trobar-les. Us passa a vosaltres?

Per a la butxaca vaig decidir combinar les dues teles tant la de l’exterior com la del folre. Bàsicament perquè no tenia prou tela d’una sola manera, i la veritat la combinació que ha quedat de la butxaca bicolor és una de les coses que més m’agraden de la bossa.

Un cop tenia la bossa amb la butxaca, va ser quan me’n vaig adonar que les dimensions eren  bastant més grans de les que m’havia imaginat al principi.  Així que, per donar-li més consistència a la bossa em van recomanar posar-hi cul. I així ho vaig fer.

Al final no em vaig quedar amb la bossa senzilla que havia pensat, però he de reconèixer que estic encantada amb el resultat a més penso que no s’ha d’estar tancat a res quan es comença un projecte.  La prova és que a vegades els petits canvis que vas introduint durant el procés, fan que el resultat encara sigui millor!

 Que me’n dieu? Què us sembla la meva primera bossa de roba?