L'ASSASSINA DE RELLOTGES

Bona nit,

No us ho volia dir però després del famós planticidi crec que m’estic convertint en una assassina en sèrie. No sé massa bé per on començar, suposo que com tots els problemes el primer pas és reconèixer-los. Així que :

Hola sóc la propietària del bloc d’aventures i desventures dels 30 i crec que sóc  una assessina de rellotges  i a sobre REINCIDENT!

SÍ, sóc ben conscient que ser un dels meus rellotges no és tenir una vida fàcil. Cops, rascades, ratlladetes i  alguna que altra esquitxada o remulladeta. Fins aquí penso que són els maltractaments habituals que tot rellotge usat el dia a dia està acostumat a patir. Però no, jo he anat més enllà, jo em dedico a llençar els rellotges des de certa alçada esperant a que la gravetat actuï pel seu propi pes. De fet sent sincera, no és ben bé veritat que llenci els rellotges, però si que amb la meva agilitat característica se m’esmunyen entre els dits i ja tenim la desgracia en marxa.

I es que sense voler-ho en menys de mig any ja he assassinat dos rellotges! I un d’ells no ha arribat als 5 mesos de vida.

Us  ho explico amb més detall.  Com ja us he comentat abans, els meus rellotges tenen la tendència a sofrir “accidents inesperats”, des d’alçades mitges. I us preguntareu perquè m’estranyo que si les meves víctimes cauen de certa alçada... morin. Això ja em sembla normal. Digueu-me vella, però jo recordo haver tingut varis rellotges de més petita i en caure a terra se’t trencava el vidre,o s’esquerdava però a mi mai abans m’havien saltat els números de dins i m’havia quedat el vidre intacte. Us asseguro que el primer cop que passa et quedes al·lucinant però el segon ja sembla una broma de mal gust.

Serà veritat allò que els avis diuen “Nena, ja no és fan les coses com abans!” “A la meva època si que és feien les coses amb cara i ulls”! DONCS MIRA! Començo a pensar que si.

Estic d’acord que el temps passa volant, que s’esmuny entre les nostres mans, que corre i mai s’atura...però que els números del rellotge s’agafin vacances indefinides em resulta força sospitós. No hi ha dret que ens facin sentir com assassins en sèrie! De moment aquí em teniu esperant a comprar-me la meva propera víctima. Indignada, i a la espera de com acabarà el nou rellotge...si em passa el mateix... us aviso que ja no responc! La meva guerra contra els fabricants de rellotges començarà!

Aquí us deixo la prova dels meus delictes.

I a vosaltres us ha passat mai alguna aventura amb un rellotge? No us sembla una cosa ben curiosa?